A l'hivern deu fer un fred de collons. A l'estiu et deus torrar de calor... Metall de color negre. Aquí, a Les Cols, Olot, i a la "biblio" de Sant Antoni. Tot per la plàstica.
Metall, metall, metall i una mica de vidre. Ideal per fer fotografies, nefast per viure-hi, o per treballar-hi en casos d'oficines, equipaments terciaris o de servei. Eficiència energètica MOLT discutible. Algú, a no sé quin lloc de la xarxa, els considerava, RCR, "minimalisme de saló".
Mies no va viure mai als Lake Shore Drive "apartments". Vivia en una casa -o un pis- a Chicago -o rodalies- decorat com un palauet d'estil francès, mig-barroc. A on viu la Carme Pigem? o en Vilalta? dins d'una caixa d'acer pintat de negre amb un lavabo amb forma de vitrina de vidre? Mmmm...
És aquest l'exemple a seguir?... "Food for thought".
Doncs no estic d'acord. Si no arrisquem no evolucionem.
No defenso pas fer servir un mateix recurs en projectes totalment diferents de programa i espai, però el argument de 'mies no vivia a les lake shore drive' no serveix. No ens hem mirat pas aquests exemples de mies per seguir-los? No va el mies revolucionar l'arquitectura? (i com el mies tants d'altres).
És un argument massa fàcil. Si voleu, tornem i fem arquitectura paleolitica, aquesta mirava només de cubrir-se de la pluja...
Suposant que el primer anònim i el segon són dues "entitats" diferents (què costa inventar-se un "nick"?):
No sé on veus el risc en l'obra d'RCR. En tot cas s'hi veu personalitat artística i actitud marcadament idiosincràtiques, una reiteració plàstica -els mateixos materials, els mateixos colors- i morfològica -abstracció extrema cap a les formes geomètriques pures, tant en els volums generals com en el detall constructiu-. Tot plegat en un procés que té tota la pinta de ser la cerca d'un "estil", però... risc? a on? en el fet de jugar-te-la en termes d'eficiència energètica? perquè diria que és l'únic sector de la seva producció on hi ha risc de debò, amb la particularitat que les mesures de correcció dels riscos presos (aïllaments, substitució de materials, afegits en forma de caixes d'aire condicionat, etc.) molt probablement aniran a compte del client, no del projectista...
Quin valor té aquest risc? Demostrar que la seva estètica personal és constructivament "possible" dins d'uns certs stàndards de comfort i comportament energètic... i la pregunta clau: això innova? el què exactament? El llenguatge?
Jo em prendria la lliçó de Mies no com un "argument que no serveix" sinó com una mostra de maduresa: l'art és l'art, i la vida és la vida. Això sí que és innovar.
L'argument de la cova paleolítica és simpàtic però no serveix, jo apart de no mullar-me sota la pluja també vull no passar fred. A les coves i fa fred. I no hi ha endolls ni connexió a Internet. I molt possiblement en algunes d'aquests cases de RCR a la Garrotxa tant divertidament personalitzades (Casa per a un perruquer, Casa per a una pianista, Casa per a el què sigui...), sense ajuda externa -climatització- hi fotrà un fred de collons. He estat a Olot en plè hivern, i dormir dins d'una caixa de vidre -honestament, gastant poca energia- no és possible.
Medit M'agradaria veure l'arquitectura que fas, potser no hi fa fred, però riurem una estona... sembles el critic que no ha agafat mai un llapis, pots penjar fotos del que fas? moltes gracies jo el dia que arribi al nivell de RCR, potser m'atraviré a criticar-los, de moment, em dedico a apendre
Salvador, Segurament la meva "arquitectura" -tinc llapissos, ròtrings, grafits, aquarel·les, 3Ds Maxs, i alguns cartabons i compassos vells i atrotinats- et desplauria considerablement (si, en canvi, et provoqués riures -reacció emocional-, és que encara no has entès ni què és l'arquitectura ni com s'analitza), com molt possiblement a mi em desplauria i trobaria criticable la teva -difícilment em faria riure o plorar, tanmateix-.
Però mentre tu esperes arribar a no sé quin "nivell" (ja pots anar esperant assegut) jo, que no tinc cap interès a arribar a cap "nivell" en concret sinó a fer bé la meva feina -que ja és molt- i millorar-la en la mesura del possible -d'acord amb allò que JO consideri millorable-, assenyalo amb el dit al rei despullat. Has sentit mai a parlar de reis despullats?
RCR són un conglomerat d'arquitectes -un dels membres dels quals va ser "profe" meu i del qual en guardo un record prou positiu- amb una producció decent -a estones, amb algun punt d'enginy artístic i d'altres d'enginy tectònic, de detall, remarcable- i punt. No tenen res d'extraordinari, ni de novedós. I sovint sotmeten la funció essencial de l'arquitectura, l'ús, a la segona característica -també importantíssima-, la plàstica. Ambdós són -o haurien de ser- interdependents, però mai el primer sotmès al segon (com a molt, el segon sotmès al primer).
D'altra banda, suposo que tu, i d'acord amb el teu "raonament" anti-crítics, que no deus haver mai dirigit una pel·lícula, ni haver gravat un disc, ni treballat una escultura o pintat un quadre, no deus atrevir-te a "criticar" mai res al sortir del cine, d'un concert, o d'un museu, no?... De fet, deus trobar que totes les mesures anti-crisi de Zapatero o en Mas són "no-criticables", en la mesura que tu mai has estat president de l'Estat "ejpañó" ni de la nostrada Generalitat, no?
Què hem de fer tots plegats quan mirem obres de Frank Lloyd Wright? callar i no criticar res pel fet que ni tu, ni jo, ni RCR, ni cap arquitecte dels últims 100 anys al món occidental arribem -ni arribarem, vés-t'hi mentalitzant- mai al seu "nivell"?
Et recomano repassar, entre (moltes) altres, la història del litigi de la doctora Farnsworth amb Mies sobre la "innovadora" casa flotant amb forma de sandwich de làmines de formigó i vitrina de vidre a Chicago. En treuràs una bona lliçó sobre "l'art" versus "la vida" -i l'arquitectura, et recordo, no només serveix a la primera (per a glòria de l'arquitecte) sinó que també ha de servir a la segona (per a glòria, i gust, del client)-, i, d'assumir part d'aquella lliçó a convertir-se en "crític" hi ha una drecera molt planera... fins i tot per a aquells, com jo i com tu, que no tenim "nivell".
Has sentit mai a parlar del "criteri"? --[[1839; del llatí "criterium" 'judici', i aquest, del grec "kritḗrion" 'facultat de jutjar']]-- El CRITeri el necessitaràs com el pa que menges per arribar a aquest "nivell" que dius voler assolir. I sense exercitar el sa exercici de la "CRÍTica" -que dius no atrevir-te a fer i que, ja deus entreveure, té familiaritat etimològica amb aquell primer- no arribaràs mai a tenir, no ja "nivell", sinó ni tan sols criteri.
El talent -imprescindible per assolir el "nivell"- és genètic (interior) i no te'l donarà cap universitat -ni 50 anys de treball, t'ho asseguro-, en canvi la capacitat de ser crític és una facultat cultural (exterior) i és, per sort, a l'abast de tothom. És, en definitiva, la grandesa del "kriterion" grec, els mateixos que es van inventar la "demokratía". Aquells hel·lènics eren molt espavilats, tinguessin o no "nivell".
Sin querer meterme donde no me llaman y dejando de lado el objeto de discusión (las peripecias de RCR) creo que Salvador quería apuntar que una crítica puede ser más o menos constructiva, pero vigilando el límite con la destrucción. La crítica siempre lleva un punto de referencia detrás como termómetro. Arquitectura no es únicamente aspirar a la sublimidad, también hay arquitectura vanal. Si tu medidor se encuentra a la altura de Wright, obviamente el termómetro de RCR estará bajo cero. A veces hay que ponerse al nivel del objeto para no destruir.
El "límit amb la destrucció", tot i la sonoritat èpica de la frase, no deixa de ser un concepte vague, ambigu, errant i fàcilment manipulable. En l'espectre on es dibuixen tots els tipus de crítica possible cadascú mou l'"slide" que marca el límit d'allò tolerable o, segons la teva terminologia, "no destructor alhora que crític", a on li plau. Una persona sensible té un marge de crítica estret en el susdit espectre. Una persona brusca té un marge molt més ampli. I fins i tot, en tant que depenem de l'estat d'ànim, un dia trobem una crítica desmesurada i l'endemà la trobem, senzillament, contundent (i d'altres crítiques les trobem un dia prou agudes, i l'endemà massa bledes... depenent de amb quin peu ens hem aixecat.) La millor síntesi sempre és buidar el pap i, alhora, contar fins a 10; de la combinació d'ambdues actituds es d'on surten, normalment, els únics exercicis de crítica útils.
Total, que hi ha tants tipus de crítiques com persones i cadascú adjectiva les primeres segons les seves característiques, no només intel·lectuals, sinó també emocionals. Però la qüestió, aquí, no és la aspror de la crítica vessada, sinó el contingut de la mateixa: l'excés de gesticulació formal de l'obra de RCR en detriment d'una racionalització constructiva que derivi en un bon comportament energètic de forma passiva (sense masses trampes, vaja).
De totes maneres si Wright és 100, jo no he col·locat, en cap moment, RCR a 0. Els col·loco a la part alta -posem 70- de la gamma. "Not bad"... De moment no dic qui posaria sota 0 -no sigui que algú s'irriti de bell nou-, tot i que aquí, a casa nostra, n'hi ha més d'un mereixedor de ser nombrat. I tots tenim els nostres candidats per enviar a la foguera, un cop hem desenvolupat un cert... criteri. Salut.
Si volem dir i criticar cal tenir arguments, contruir-los i explicar-los. En Medit ho fa, des del seu punt de vista. Al meu entendre, de forma brillant i entenedora. Els altres vomiteu ràbia, incosistència. En fi, incapacitat i mediocritat. Vaja, un 'nivell' lamentable.
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament. Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes? Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
Conclusió: És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-. Dóna'li més voltes, socioecòleg.
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament. Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què coi entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes? Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
Conclusió: És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-. Dóna'li més voltes, socioecòleg.
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament. Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques". Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"! Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi). Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes? Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-. Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes? Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-. Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-. Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland"). És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-. Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
Tranquil Medit! No cal esverar-se! Són bons, molt bons, i punt. Intenten completar la seva arquitectura incorporant allò que, amb raó dius, els ha mancat en la seva trajectòria. Ara, si vols ser un més del catalans que aixafa qualsevol dels nostres que destaca per damunt dels altres pel simple fet de destacar, endavant. L’enveja és complicada, i més en aquest país petit. Et podríem rebatre un a un tots els arguments, i acabaríem la discussió igual que acabava l'article sobre aquest edifici en llàtzer moix: no m'agrada tant de ferro i vidre. És a dir, no m’acaba de fer el pes el seu to estètic. Però siusplau! La crítica arquitectònica és quelcom més seriós que el m'agrada o no m'agrada. Per a això ja tenim el facebook (per cert, hi tenen perfil amb fotos i podries anar-hi). M’agradaria que ens parlessis del seu encaix urbà, de com s’insereix en la trama d’en Viaplana (d’aquest també en podries parlar una bona estona, però aquí si que necessitaràs una bona dosi de reflexió i no de fel), com intenta innovar en la tipologia de les oficines mitjançant només formulacions en el camp de la sostenibilitat, com es perd un part d’un projecte per raons econòmiques (cal veure la primera versió del projecte) i com, tot i tots els entrebancs, surt una peça bastant rodona. Jo mentrestant, seguiré gaudint d'aquest diumenge tan espectacular, fent arquitectura (o més bé, provant de fer-la) i intentant aprendre una mica d'aquests “tios”, que valgui la redundància, són molt bons.
Deu meu senyor... quin debat! Això esta molt bé pero comença a esgotar-se eh. Quan el que es diu pot acabar resumint-se en dos línies... De totes formes, l'últim comentari, tindrà molt fàcil replica per part del Medit. No pots dir que la OPINIÓ del Medit no es vàlida perquè resulta que ets tu qui te la raó absoluta, això està lleig home. RCR seran bons, dolents, genials o venedors de fum els miris segons el prisma amb que ho miris. A mi, personalment, aquesta gent em resulta moltes vegades inspiradora, que al final es el que més m'interessa de l'arquitectura, i el ""pitjor"" de tot, es que moltes vegades no se perquè, fet que encara fa que m'interessi més. Lo dicho, si el debat s'està esgotant vigilem de que els nous comentaris sumin i no el portin cap a una cíclica repetició d'arguments que ja hem llegit a múltiples entrades, crec jo vaja.
No m'esvero pas anònim-sense-nom, només tenso la corda cap al costat que crec convenient estirar-la: sense tensió no hi ha debat -debat mínimament útil, no simple confrontació de monòlegs-, com prou bé deus saber.
I com que, de moment, la teva única defensa del projecte es remet a l'encaix urbà (encaix que no tenia res de complicat, i que, per tant, no té cap mèrit, en ser una plaça de nova creació i d'una disposició circular en dansa no especialment rebuscada o que oferís masses dubtes apriorístics) i a la exageradament simplista conclusió "surt una peça bastant rodona" (has de tenir molt valor per acusar-me de fer crítica poc seriosa, quan tot el teu argumentari es redueix a l'expressió "bastant rodona", que en un català una mica més depurat hauria de ser "força rodona") ... doncs ho deixo aquí, esperant que algú sàpiga defensar aquest projecte des d'una posició de força -força retòrica, força argumental, força, en definitiva, intel·lectual- mínimament consistent. Especialment pel què fa a la "qüestio" (sense accent) plàstico-estilística.
pd: si escrius a Google "arquitectura catalana", et sortirà com a primer resultat el meu blog: faig promoció dels arquitectes d'aquest país, joves, vells o morts (i això inclou RCR, que fa anys que tenen la seva web morta i, la seva fitxa al meu blog rep moltes visites, és a dir, els PROMOCIONO a ells i a la seva obra... "go figure!", és a dir, "imagina!"), amb els pocs mitjans que tinc... una tasca que hauria de fer el COAC, no pas jo, i que quan la fa, la fa de forma bastant maldestre -i ja veurem com és la nova web de Quaderns aquest pròxim abril...-. Per tant el teu argument de l'enveja, com la resta dels teus arguments, és erroni. Jo, mentrestant, acabaré avui la fitxa d'Arquitecturia del meu blog i et convido a veure com, efectivament, ja existeix una "escola RCR" al nostre país -tal com existí en el seu moment una "escola Gaudí" o una "escola Miralles"-... és a dir, que, lluny de suposades enveges que només existeixen en el teu cap, fins i tot "promociono" arquitectes que repliquen el miesianisme errecerià (de RCR) d'arrel ferrateriana (d'en Ferrater) tan nostrat...., "go figure!". Bon diumenge.
ppd. i acabo ... coincidint amb l'últim anónim: això comença a ser repetitiu (i desconcertant: hom no sap qui és qui entre tant d'usuari "anònim"). El debat ja ha donat prou de sí... i dóna símptomes d'esgotament que acabaran, com totes les discussions a la xarxa, morint de mort natural.
Medit, demanes crítica intelectualment consistent, però et recordo que la teva primera entrada en aquest debat no te cap consistència i és totalment subjectiva i parcial a més de ficar-te en la vida privada dels arquitectes. parles d'arquitectura? És aquest l'exemple a seguir per a fer una crítica d'arquitectura? A partir d'aquí, és normal que la discussió es tensioni i perdi interès arquitectònic i acabi sent un xoc personal entre els que debaten...
36 comentarios:
A l'hivern deu fer un fred de collons. A l'estiu et deus torrar de calor...
Metall de color negre. Aquí, a Les Cols, Olot, i a la "biblio" de Sant Antoni. Tot per la plàstica.
Metall, metall, metall i una mica de vidre. Ideal per fer fotografies, nefast per viure-hi, o per treballar-hi en casos d'oficines, equipaments terciaris o de servei. Eficiència energètica MOLT discutible. Algú, a no sé quin lloc de la xarxa, els considerava, RCR, "minimalisme de saló".
Mies no va viure mai als Lake Shore Drive "apartments". Vivia en una casa -o un pis- a Chicago -o rodalies- decorat com un palauet d'estil francès, mig-barroc. A on viu la Carme Pigem? o en Vilalta? dins d'una caixa d'acer pintat de negre amb un lavabo amb forma de vitrina de vidre? Mmmm...
És aquest l'exemple a seguir?... "Food for thought".
...perdoneu, però algú ho havia de dir!
Doncs no estic d'acord.
Si no arrisquem no evolucionem.
No defenso pas fer servir un mateix recurs en projectes totalment diferents de programa i espai, però el argument de 'mies no vivia a les lake shore drive' no serveix.
No ens hem mirat pas aquests exemples de mies per seguir-los? No va el mies revolucionar l'arquitectura? (i com el mies tants d'altres).
És un argument massa fàcil. Si voleu, tornem i fem arquitectura paleolitica, aquesta mirava només de cubrir-se de la pluja...
Suposant que el primer anònim i el segon són dues "entitats" diferents (què costa inventar-se un "nick"?):
No sé on veus el risc en l'obra d'RCR. En tot cas s'hi veu personalitat artística i actitud marcadament idiosincràtiques, una reiteració plàstica -els mateixos materials, els mateixos colors- i morfològica -abstracció extrema cap a les formes geomètriques pures, tant en els volums generals com en el detall constructiu-. Tot plegat en un procés que té tota la pinta de ser la cerca d'un "estil", però... risc? a on? en el fet de jugar-te-la en termes d'eficiència energètica? perquè diria que és l'únic sector de la seva producció on hi ha risc de debò, amb la particularitat que les mesures de correcció dels riscos presos (aïllaments, substitució de materials, afegits en forma de caixes d'aire condicionat, etc.) molt probablement aniran a compte del client, no del projectista...
Quin valor té aquest risc? Demostrar que la seva estètica personal és constructivament "possible" dins d'uns certs stàndards de comfort i comportament energètic... i la pregunta clau: això innova? el què exactament? El llenguatge?
Jo em prendria la lliçó de Mies no com un "argument que no serveix" sinó com una mostra de maduresa: l'art és l'art, i la vida és la vida. Això sí que és innovar.
L'argument de la cova paleolítica és simpàtic però no serveix, jo apart de no mullar-me sota la pluja també vull no passar fred. A les coves i fa fred. I no hi ha endolls ni connexió a Internet. I molt possiblement en algunes d'aquests cases de RCR a la Garrotxa tant divertidament personalitzades (Casa per a un perruquer, Casa per a una pianista, Casa per a el què sigui...), sense ajuda externa -climatització- hi fotrà un fred de collons. He estat a Olot en plè hivern, i dormir dins d'una caixa de vidre -honestament, gastant poca energia- no és possible.
quina eterrissada a la capital...
Medit
M'agradaria veure l'arquitectura que fas, potser no hi fa fred, però riurem una estona...
sembles el critic que no ha agafat mai un llapis, pots penjar fotos del que fas? moltes gracies
jo el dia que arribi al nivell de RCR, potser m'atraviré a criticar-los, de moment, em dedico a apendre
Salvador,
Segurament la meva "arquitectura" -tinc llapissos, ròtrings, grafits, aquarel·les, 3Ds Maxs, i alguns cartabons i compassos vells i atrotinats- et desplauria considerablement (si, en canvi, et provoqués riures -reacció emocional-, és que encara no has entès ni què és l'arquitectura ni com s'analitza), com molt possiblement a mi em desplauria i trobaria criticable la teva -difícilment em faria riure o plorar, tanmateix-.
Però mentre tu esperes arribar a no sé quin "nivell" (ja pots anar esperant assegut) jo, que no tinc cap interès a arribar a cap "nivell" en concret sinó a fer bé la meva feina -que ja és molt- i millorar-la en la mesura del possible -d'acord amb allò que JO consideri millorable-, assenyalo amb el dit al rei despullat.
Has sentit mai a parlar de reis despullats?
RCR són un conglomerat d'arquitectes -un dels membres dels quals va ser "profe" meu i del qual en guardo un record prou positiu- amb una producció decent -a estones, amb algun punt d'enginy artístic i d'altres d'enginy tectònic, de detall, remarcable- i punt.
No tenen res d'extraordinari, ni de novedós. I sovint sotmeten la funció essencial de l'arquitectura, l'ús, a la segona característica -també importantíssima-, la plàstica. Ambdós són -o haurien de ser- interdependents, però mai el primer sotmès al segon (com a molt, el segon sotmès al primer).
D'altra banda, suposo que tu, i d'acord amb el teu "raonament" anti-crítics, que no deus haver mai dirigit una pel·lícula, ni haver gravat un disc, ni treballat una escultura o pintat un quadre, no deus atrevir-te a "criticar" mai res al sortir del cine, d'un concert, o d'un museu, no?... De fet, deus trobar que totes les mesures anti-crisi de Zapatero o en Mas són "no-criticables", en la mesura que tu mai has estat president de l'Estat "ejpañó" ni de la nostrada Generalitat, no?
Què hem de fer tots plegats quan mirem obres de Frank Lloyd Wright? callar i no criticar res pel fet que ni tu, ni jo, ni RCR, ni cap arquitecte dels últims 100 anys al món occidental arribem -ni arribarem, vés-t'hi mentalitzant- mai al seu "nivell"?
Et recomano repassar, entre (moltes) altres, la història del litigi de la doctora Farnsworth amb Mies sobre la "innovadora" casa flotant amb forma de sandwich de làmines de formigó i vitrina de vidre a Chicago. En treuràs una bona lliçó sobre "l'art" versus "la vida" -i l'arquitectura, et recordo, no només serveix a la primera (per a glòria de l'arquitecte) sinó que també ha de servir a la segona (per a glòria, i gust, del client)-, i, d'assumir part d'aquella lliçó a convertir-se en "crític" hi ha una drecera molt planera... fins i tot per a aquells, com jo i com tu, que no tenim "nivell".
Has sentit mai a parlar del "criteri"? --[[1839; del llatí "criterium" 'judici', i aquest, del grec "kritḗrion" 'facultat de jutjar']]--
El CRITeri el necessitaràs com el pa que menges per arribar a aquest "nivell" que dius voler assolir. I sense exercitar el sa exercici de la "CRÍTica" -que dius no atrevir-te a fer i que, ja deus entreveure, té familiaritat etimològica amb aquell primer- no arribaràs mai a tenir, no ja "nivell", sinó ni tan sols criteri.
El talent -imprescindible per assolir el "nivell"- és genètic (interior) i no te'l donarà cap universitat -ni 50 anys de treball, t'ho asseguro-, en canvi la capacitat de ser crític és una facultat cultural (exterior) i és, per sort, a l'abast de tothom.
És, en definitiva, la grandesa del "kriterion" grec, els mateixos que es van inventar la "demokratía". Aquells hel·lènics eren molt espavilats, tinguessin o no "nivell".
Sin querer meterme donde no me llaman y dejando de lado el objeto de discusión (las peripecias de RCR) creo que Salvador quería apuntar que una crítica puede ser más o menos constructiva, pero vigilando el límite con la destrucción. La crítica siempre lleva un punto de referencia detrás como termómetro. Arquitectura no es únicamente aspirar a la sublimidad, también hay arquitectura vanal. Si tu medidor se encuentra a la altura de Wright, obviamente el termómetro de RCR estará bajo cero. A veces hay que ponerse al nivel del objeto para no destruir.
Sin que ello signifique vanalizar la crítica, claro
El "límit amb la destrucció", tot i la sonoritat èpica de la frase, no deixa de ser un concepte vague, ambigu, errant i fàcilment manipulable.
En l'espectre on es dibuixen tots els tipus de crítica possible cadascú mou l'"slide" que marca el límit d'allò tolerable o, segons la teva terminologia, "no destructor alhora que crític", a on li plau.
Una persona sensible té un marge de crítica estret en el susdit espectre. Una persona brusca té un marge molt més ampli. I fins i tot, en tant que depenem de l'estat d'ànim, un dia trobem una crítica desmesurada i l'endemà la trobem, senzillament, contundent (i d'altres crítiques les trobem un dia prou agudes, i l'endemà massa bledes... depenent de amb quin peu ens hem aixecat.) La millor síntesi sempre és buidar el pap i, alhora, contar fins a 10; de la combinació d'ambdues actituds es d'on surten, normalment, els únics exercicis de crítica útils.
Total, que hi ha tants tipus de crítiques com persones i cadascú adjectiva les primeres segons les seves característiques, no només intel·lectuals, sinó també emocionals.
Però la qüestió, aquí, no és la aspror de la crítica vessada, sinó el contingut de la mateixa: l'excés de gesticulació formal de l'obra de RCR en detriment d'una racionalització constructiva que derivi en un bon comportament energètic de forma passiva (sense masses trampes, vaja).
De totes maneres si Wright és 100, jo no he col·locat, en cap moment, RCR a 0. Els col·loco a la part alta -posem 70- de la gamma. "Not bad"...
De moment no dic qui posaria sota 0 -no sigui que algú s'irriti de bell nou-, tot i que aquí, a casa nostra, n'hi ha més d'un mereixedor de ser nombrat. I tots tenim els nostres candidats per enviar a la foguera, un cop hem desenvolupat un cert... criteri.
Salut.
Si volem dir i criticar cal tenir arguments, contruir-los i explicar-los. En Medit ho fa, des del seu punt de vista. Al meu entendre, de forma brillant i entenedora. Els altres vomiteu ràbia, incosistència. En fi, incapacitat i mediocritat. Vaja, un 'nivell' lamentable.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/16/suvivienda/1268755862.html
http://www.interempresas.net/Oficinas/Articulos/49343-Entrevista-Ramon-Folch-ecologo-doctor-biologia-director-general-ERF-Gestion-comunicacion.html
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_admin=1&cod_idioma=1&data_consulta=2010-07-18&seccio=5&num_noticia=442833
http://www.erf.cat/php/fserveis.php?id_text=717
http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/2010/07/el-guapo-del-barrio-con-rcr-en-lhospitalet.html
Informació interessant per tenir més arguments en aquest debat. També esta bé tenir informació i veure les obres per poder fer-ne una crítica
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament.
Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes?
Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
Conclusió: És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-. Dóna'li més voltes, socioecòleg.
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament.
Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què coi entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes?
Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
Conclusió: És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-. Dóna'li més voltes, socioecòleg.
És una informació interessant, certament. I converteix l'Edifiiiici (o com s'escrigui) en un prototipus experimental... és a dir, ja veurem què ha passat d'aquí un temps i si tot és tan bonic com ho expliquen en aquests enllaços. Sortir de la graella amb la tonteria aquesta del LEED -que, diuen alguns, per exemple usuaris d'Archinect (arquitectes nordamericans), ja fa temps que s'ha acabat convertint en una broma per justificar estàndards constructius (disfressats d'innovacions) que de "sostenible" en tenen ben poc... de fet, ja sabem tots plegats, que la única arquitectura veritablement sostenible és aquella que NO es construeix... la resta són collonades- no garanteix res.
I en Folch tampoc garanteix res. Al primer enllaç es destaca que l'estalvi és en consum d'aigua i d'il·luminació... l'aigua, en la discussió estilística, no hi pinta absolutament res, i la il·luminació és un "acte de disseny" d'estudiant de primer curs: no hi ha res més estalviador en consum de llum que fer una caixa de vidre transparent, obviament.
Ara resultarà que la Casa Farnsworth de Mies és un exemple de "sostenibilitat"? Total, és tota de vidre (i amb protecció passiva mal col·locada: cortines a l'interior...) i deu tenir un consum d'aigua prou racionalitzat (de fet, s'inunda cada dos per tres perquè està col·locada a tocar de la llera del riu Fox... gran -notis la ironia- decisió "arquitectònica", senyor Mies... aquí et vas "lluïr").
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
El titular d'en Folch a sostenible.cat és una bestiesa: "El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques".
Fulmina? Fulmina què? ... Fulmina "my ass"!
Qui és en Folch per decicidir què és qualificable com a pròtesis tecnològica? No hi ha res a la Plaça Europa més plàsticament "aprotesitzat" -valgui el neologisme- que l'edifici de la Laietana de RCR. Aquest edifici, arquitectònicament, està en la lliga de la Vila Nurbs. I de la Sagrada Família. I del Pavelló de Vidre de Bruno Taut. És una pròtesi experimental EN TOTA REGLA. Entre poc i massa... la crítica "arquitectònica" d'en Folch és de segona regional. Com tantes i tantes -especialment si estan fetes per gent sense estudis d'arquitectura-. No hi ha res més "manierista" en aquest país, a dia d'avui, que l'arquitectura de RCR (i "descendents", que ja comença a haver-n'hi).
Què cony entén el socioecòleg aquest per "manierista"? Haurà sentit mai a parlar de Giorgio Vasari? Perquè la gent en general no s'atreveix a fer crítica de pintura i en canvi parla d'arquitectura sense cap mena de vergonya -ni de coneixement, com sembla ser el cas d'en Folch-?
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes?
Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
Però tot plegat, estalvi d'aigua i llum, sembla tenir poc a veure amb el consum de kilocalories per mantenir una temperatura de comfort. El vidre i el metall no ajuden a guardar la calor, no cal ser "socioecòleg" com en Folch per entendre-ho. I si s'aconsegueix fer-ho és a base de gastar-se molts diners amb vidres especials. Per tant, hi ha trampa: fabricar un vidre especial és costós per a la indústria i acabarà repercutint, energèticament, per una banda (industrial) o una altra (projecte construït).
I, tanmateix, tot això no elimina la crítica a l'obra conjunta de RCR. On estan els estudis energètics de les cases unifamiliars de la Garrotxa? I els pressupostos per fer-les? I les comparatives amb materials "tradicionals", fins i tot per aconseguir el mateix de tipus de volumetries geomètricament abstractes?
Que es passegi en Folch per les terres olotines i tingui els nassos de qualificar les residències d'RCR de "no-manieristes". Si no són res més que l'enèssima recreació miesiana! 80 anys més tard! Amb els filtres que es vulgui de l'Escola de Barcelona pel mig, del "proto-minimalisme" d'en Carles Ferrater a posteriori, i per tota la plèiade de Herzogs i de Meurons que han transitat per Europa des de finals dels 1980s fins a principis dels 2000s. No fotem.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
És una pròtesi tecnològica. I és, com a tal, interessant. Però també és, estilísticament, ultra-manierista (i elitista). Té llums i ombres i, arquitectònicament, no només per allò que refereix al balanç de guanys i pèrdues energètics, és considerablement innocu (en anglès: "bland").
És, en definitiva, una espècie d'autoparòdia -amb elements de joc repetitiu del parc de Pedra Tosca o del centre per iaios de Sant Antoni- (tot i que, en positiu, l'autoparòdia dona coherència a aquella búsqueda d'estil propi que ja havia apuntat uns missatges més amunt) i fa, al bell mig de la Plaça Europa, el què fan els nens malcriats a la guarderia: cridar l'atenció sense cap motiu que ho justifiqui. De fet, fa com tot el circ -i per tant tots els arquitectes que hi van participar- montat a la Plaça Europa: un conjunt d'individualitats que representen el paradigma -la broma final a Catalunya, se'n podria dir- de l'època de l'arquitectura icònica.... de quan la icona arquitectònica -que sempre ha existit i sempre existirà, a pesar de les tonteries escrites d'en Folch o d'en Llàtzer Moix- va ser violentada i abusada de manera infantiloide i sovint, com és el cas d'aquest projecte, amb poca gràcia i talent -i això últim ja és una consideració personal i discutible-.
Si Imhotep o Iktinos i Kallikrates aixequessin el cap es fotrien un tip de riure. Manieristes tots plegats, des de fot 4.600 anys, Folch... 4.600 anys... des de la primera piràmide -l'esglaonada-.
Tranquil Medit! No cal esverar-se!
Són bons, molt bons, i punt. Intenten completar la seva arquitectura incorporant allò que, amb raó dius, els ha mancat en la seva trajectòria. Ara, si vols ser un més del catalans que aixafa qualsevol dels nostres que destaca per damunt dels altres pel simple fet de destacar, endavant. L’enveja és complicada, i més en aquest país petit.
Et podríem rebatre un a un tots els arguments, i acabaríem la discussió igual que acabava l'article sobre aquest edifici en llàtzer moix: no m'agrada tant de ferro i vidre. És a dir, no m’acaba de fer el pes el seu to estètic. Però siusplau! La crítica arquitectònica és quelcom més seriós que el m'agrada o no m'agrada. Per a això ja tenim el facebook (per cert, hi tenen perfil amb fotos i podries anar-hi). M’agradaria que ens parlessis del seu encaix urbà, de com s’insereix en la trama d’en Viaplana (d’aquest també en podries parlar una bona estona, però aquí si que necessitaràs una bona dosi de reflexió i no de fel), com intenta innovar en la tipologia de les oficines mitjançant només formulacions en el camp de la sostenibilitat, com es perd un part d’un projecte per raons econòmiques (cal veure la primera versió del projecte) i com, tot i tots els entrebancs, surt una peça bastant rodona.
Jo mentrestant, seguiré gaudint d'aquest diumenge tan espectacular, fent arquitectura (o més bé, provant de fer-la) i intentant aprendre una mica d'aquests “tios”, que valgui la redundància, són molt bons.
Deu meu senyor... quin debat! Això esta molt bé pero comença a esgotar-se eh. Quan el que es diu pot acabar resumint-se en dos línies...
De totes formes, l'últim comentari, tindrà molt fàcil replica per part del Medit. No pots dir que la OPINIÓ del Medit no es vàlida perquè resulta que ets tu qui te la raó absoluta, això està lleig home. RCR seran bons, dolents, genials o venedors de fum els miris segons el prisma amb que ho miris.
A mi, personalment, aquesta gent em resulta moltes vegades inspiradora, que al final es el que més m'interessa de l'arquitectura, i el ""pitjor"" de tot, es que moltes vegades no se perquè, fet que encara fa que m'interessi més.
Lo dicho, si el debat s'està esgotant vigilem de que els nous comentaris sumin i no el portin cap a una cíclica repetició d'arguments que ja hem llegit a múltiples entrades, crec jo vaja.
No m'esvero pas anònim-sense-nom, només tenso la corda cap al costat que crec convenient estirar-la: sense tensió no hi ha debat -debat mínimament útil, no simple confrontació de monòlegs-, com prou bé deus saber.
I com que, de moment, la teva única defensa del projecte es remet a l'encaix urbà (encaix que no tenia res de complicat, i que, per tant, no té cap mèrit, en ser una plaça de nova creació i d'una disposició circular en dansa no especialment rebuscada o que oferís masses dubtes apriorístics) i a la exageradament simplista conclusió "surt una peça bastant rodona" (has de tenir molt valor per acusar-me de fer crítica poc seriosa, quan tot el teu argumentari es redueix a l'expressió "bastant rodona", que en un català una mica més depurat hauria de ser "força rodona") ... doncs ho deixo aquí, esperant que algú sàpiga defensar aquest projecte des d'una posició de força -força retòrica, força argumental, força, en definitiva, intel·lectual- mínimament consistent. Especialment pel què fa a la "qüestio" (sense accent) plàstico-estilística.
pd: si escrius a Google "arquitectura catalana", et sortirà com a primer resultat el meu blog: faig promoció dels arquitectes d'aquest país, joves, vells o morts (i això inclou RCR, que fa anys que tenen la seva web morta i, la seva fitxa al meu blog rep moltes visites, és a dir, els PROMOCIONO a ells i a la seva obra... "go figure!", és a dir, "imagina!"), amb els pocs mitjans que tinc... una tasca que hauria de fer el COAC, no pas jo, i que quan la fa, la fa de forma bastant maldestre -i ja veurem com és la nova web de Quaderns aquest pròxim abril...-.
Per tant el teu argument de l'enveja, com la resta dels teus arguments, és erroni.
Jo, mentrestant, acabaré avui la fitxa d'Arquitecturia del meu blog i et convido a veure com, efectivament, ja existeix una "escola RCR" al nostre país -tal com existí en el seu moment una "escola Gaudí" o una "escola Miralles"-... és a dir, que, lluny de suposades enveges que només existeixen en el teu cap, fins i tot "promociono" arquitectes que repliquen el miesianisme errecerià (de RCR) d'arrel ferrateriana (d'en Ferrater) tan nostrat...., "go figure!". Bon diumenge.
ppd. i acabo ... coincidint amb l'últim anónim: això comença a ser repetitiu (i desconcertant: hom no sap qui és qui entre tant d'usuari "anònim"). El debat ja ha donat prou de sí... i dóna símptomes d'esgotament que acabaran, com totes les discussions a la xarxa, morint de mort natural.
Salut a tothom!
Medit, demanes crítica intelectualment consistent, però et recordo que la teva primera entrada en aquest debat no te cap consistència i és totalment subjectiva i parcial a més de ficar-te en la vida privada dels arquitectes. parles d'arquitectura? És aquest l'exemple a seguir per a fer una crítica d'arquitectura? A partir d'aquí, és normal que la discussió es tensioni i perdi interès arquitectònic i acabi sent un xoc personal entre els que debaten...
Publicar un comentario