por Jordi Badia
Nos ha dejado José Maria Fargas a los 85 años.
FARGAS & TOUS ha sido desde mi punto de vista uno de los estudios de arquitectura catalana contemporánea más importantes y sin embargo uno de los más desconocidos.
Su arquitectura no ha sido prácticamente publicada, y pocos han sido los homenajes que se le han tributado. En este sentido es una suerte que tanto la escuela de arquitectura de LA SALLE (gracias a Quim Girbau por el excelente video) como el FAD trataran de llenar este vacío el año pasado con sendos actos y exposiciones. Es lamentable que tanto la escuela de arquitectura pública (ETSAB) como el COAC no se interesaran por su trabajo y ello dice mucho del liderazgo que estas dos instituciones establecieron para la profesión en el pasado y que ahora ya no pueden o saben asumir.
Acusado falsamente en su momento de practicar una arquitectura excesivamente comercial y banal, fue pionero de una arquitectura industrializada basada en su eficiencia constructiva y energética a la cual el tiempo le ha dado la razón.
Nos quedan magníficos edificios. El edificio de Banca Catalana en el Paseo de Gracia, o el de la Diagonal con sus fantásticas jardineras (uno de los primeros edificios que trataron de insertar la vegetación como motivo de proyecto), el Banco de Bilbao también en la Diagonal, el edificio de los antiguos cines Publi también el Paseo de Gracia con su espléndida fachada de plástico blanco, etc...
Esperemos que en un futuro cercano alguien reivindique una obra que tiene, sin duda, mucho más valor del que le otorgaron sus coetáneos.
11 comentarios:
Tot i que molts no coneguéssim l'arquitecte d'aquests edificis, crec que estan gravats a la retina de tot barceloní. Edificis silenciosos i que potser passen desapercebuts (per mi exemple clar del que hauria de ser la bona arquitectura), però que tothom reconeix dins del collage de la nostra ciutat.
En la meva opinió, valdria la pena donar-los a conéixer a les escoles d’arquitectura perquè crec que presenten solucions molt estudiades per a les façanes i moltes vegades saben resoldre subtilment el díficil problema que representa actuar a la trama de l’eixample.
Ostres... com passa el temps. Amb perdó per la previsió de to macabra hauria jurat que en Fargas hauria sobreviscut als membres del Grup R —i l'Oriol i en Martorell encara remenen—, que al cap i a la fi van ser qui li van posar l'etiqueta que qualifiques de "banal" —però que en realitat, era una crítica una mica més profunda que la senzilla frivolitat o banalitat de caire tecnologista de les seves primeres obres, en contrast amb el neo-tradicionalisme italianitzat de Bohigas, Moragues, Bofill, Donato i companyia de l'Escola de Barcelona...—.
En realitat la crítica a la comercialitat era més una aproximació suposo que voluntària, i que pel què sembla es va convertir en especialització, a seus bancàries erigides a vegades com a representativitat de l'arquitectura corporativa més mediocre d'estil "downtown" nord-americà. En Fargas era "l'arquitecte dels bancs"... i això no és "cool": els bancs (i més a dia d'avui) són el dimoni o la pesta. No fa artista — a excepció de Mies o Gordon Bunshaft, però això no són els EUA, Catalunya és un país més petitet i no tenim "èpica" per guarnir els nostres constructors i arquitectes de bancs amb flaires de mite.
Tanmateix, qui més qui menys aprecia el "craftmanship" de la seu de Banca Catalana al Passeig de Gràcia o l'immens cultiu hidropònic que desborda la façana de la de Diagonal... però després van venir coses "un pèl" menys interessants... com la torre-hotel que presideix la Plaça dels Països Catalans al costat de l'estació de Sants. Va ser una deriva cap a l'arquitectura corporativa que feia flaire d'acomodament... podia seguir estant ben resolta, però no tenia l'espurna d'experimentació tecnològica complexa però amatent i sensible a la plàstica artística més suggerent — un procés que potser és inevitable i freqüent ("Llinàs, I'm talkin' to you") però suposo que no treu crèdit a la feina prèvia ben feta.
A l'escola vam fer un dossier d'anàlisi del primigeni edifici de Banca Catalana al Passeig de Gràcia, i el vam anar a veure al seu despatx de Muntaner, just a tocar de la "sancta sanctorum" d'en Robert Brufau & Co.
Tot un personatge, amb la corbata per dins dels pantalons, mastegant caramels de menta i explicant-nos amb molta cortesia i amabilitat com van parir tota la façana principal de paraboloides alternats amb vidre amb un únic detall constructiu 1/20 —que ens va prestar sense problemes per portar-lo a fer còpies a General Mitre... més d'un amb prou feines ens hauria deixat fer una ullada (es mira però no es toca) a un "incunable", un rollo de paper vegetal desgastat pel temps, com aquell—.
A destacar el gest de col·locar una bandera catalana —quatre barres— "amagada" (estem a finals dels 1960s) en aquella façana, que, un cop fet el treball i en una segona visita per presentar-li, un servidor va elevar el susdit gest poc menys que a la categoria d'heroïcitat nacional... la seva resposta va ser un somriure sorneguer, entre aprovació i vergonyeta — "no em mereixo tal distinció".
La impressió global va ser la d'un paio idiosincràticament interessant. Pocs n'hi ha d'aquests, tant en l'arquitectura com en la societat en general. No cal anar esparracat i viure en una cabana per ser un artista de cap a peus. Pots ser-ho fins i tot sent un "arquitecte de bancs". En Fargas ho era, tant com en Bohigas i els seus antics "enemics".
Sobre la displicència del COAC, potser seria més discutible... en Fargas va ser degà (!) del COAC a finals dels 70 o principis dels 80... ell va remenar els fils en el seu temps, part de responsabilitat en tenia.
Hauries de fer-li una glossa personal com la que vas fer per en Tonet Sunyer, al cap i a la fi, tu vas treballar al despatx d'en Fargas de jove, imbuïn-te de quadrícules sobre vegetals, no? (juraria haver escoltat això en un podcast de Scalae)... almenys, via Internet, alguns la replicarem, copiarem i farem ressò del punt que significa la irrupció de Fargas & Tous en la historiografia catalana... el diari Avui li va fer un reportatge/entrevista fa uns anyets, em sembla que la tinc guardada en algun lloc i que recuperaré algun dia d'aquests.
Hi ha gent que es mereix ser recordada i en Fargas i en Tous s'ho mereixen... "no question about it".
Tens raó Mèdit. En aquells temps de revolta política estava molt mal vist fer arquitectura "corporativa" pels bancs, mentre d'altres es dedicaven a fer habitatge social de baix cost. És per això que l'arquitectura de Tous i Fargas mai va ser valorada. Però el cert és que els seus arguments d'eficiència funcionalista segueixen sent molt interessants.
També és cert que les darreres obres de Fargas no estan a l'alçada de les primeres, però això també podriem dir-ho de molts altres equips d'arquitectes d'una certa edat....
Medit, no sé qui ets però em recordes l'Albert Illescas.
Això per mi és molt bo. És un plaer llegir-te.
Ui! Perdó! que abans no he signat!
Medit, no sé qui ets però em recordes l'Albert Illescas.
Això per mi és molt bo. És un plaer llegir-te.
Caram, gràcies Caputxeta...
No sóc l'Albert Illescas (de fet, no sóc ningú "conegut", només un de tants "productes" fabricats en l'escola d'arquitectura pública de casa nostra aquests últims anys), la crònica m'ha sortit sentida perquè conservo un bon record de la visita al despatx d'en Fargas, i realment penso que la seu de Banca Catalana al Passeig de Gràcia és un dels millors projectes catalans dels 1960s.
De fet, l'escriptura automàtica (escriure a raig i depressa) pot provocar lapsus: el detall de Banca Catalana que ens va deixar en Fargas per al nostre treball escolar no era 1/20, sinó a tamany natural, 1/1... i no era per a tota la façana sinó per a la fabricació i muntatge dels panells de plàstic —la novetat tecnològica principal d'aquella façana— amb doble paraboloide (si no recordo malament).
Aquí hi ha informació i bibliografia sobre l'edifici:
http://www.coac.net/congres60/Fitxes/Fargas_tous/fargas_tous_2.htm
I fotos de l'edifici a la web del seu despatx:
http://www.fargas.cat/portfolio/administratius/01/projecte.php
El cel-ras de fusta de l'entrada a planta baixa és una delícia plàstica, i, estructuralment, l'edifici també té un mèrit important, amb unes súper-jàsseres Warren (w contínua) que alliberen de pilars, parlo de memòria, les plantes semi- i soterranis, on hi ha els aparcaments.
D'altra banda, heus aquí un comentari de Federico Correa —perpetrat l'any 2000 en una conferència— sobre aquells "meravellosos" anys seixanta/setanta:
"A mí no me gusta el futurismo. Detesto la tontería de decir que en el futuro va a pasar esto o aquello. Lo estamos diciendo pensando en el hoy y, si hemos vivido unos años, hemos podido comprobar como una cosa pequeña a la que nadie da importancia ha hecho cambiar las cosas, mucho más que otras que parecía que iban a ser más importantes. El futurismo es bastante tonto tomado al pie de la letra. Pero en principio parece que las mujeres van a seguir evolucionando, y en la organización de la vivienda, la condición de la mujer es fundamental. Esta condición puede hacer que cambien muchas cosas que ahora nos cuesta imaginar.
Hay cosas que recuerdo de hace bastantes años. Tous y Fargas eran unos arquitectos que destacaban en Barcelona y, sin embargo, han desaparecido: Fargas, porque se ha comercializado totalmente y Tous, porque ha desaparecido. Proponían una cosa que tenía cierto sentido y que ha fracasado en todos los intentos: hacer cocinas comunes para las viviendas; se hace una especie de restaurante común, para no tener que cocinar en casa con todo el jaleo de la comida. Pero no funcionó, la gente quiere hacer su comida. Supongo que está muy relacionado también con el hecho de la familia, de comer juntos, de hacer la comida en casa... Es una cuestión sociológica de la que no conozco la razón, ni la he estudiado, pero es evidente que esta idea racionalizada de prescindir de la cocina no ha funcionado, y se ha hecho en bastantes sitios, pero la realidad es que es difícil acostumbrarse, y poner de acuerdo diferentes gustos."
Benvolguts:
Els Departaments de Construccions Arquitectòniques I i d'Estructures a l'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya varem signar un conveni que ens va permetre digitalitzar bona part de l'obra de Tous i Fargas. Aquest fons digital és la primera pedra del projecte ArchiTECHa que vol recollir el testimoni gràfic directe de l'obra d'arquitectes i empreses que s'han significat per la seva aportació a la tecnologia de l'arquitectura. Properament s'hi sumaran a la iniciativa l'empresa Folcrà i ArquinFAD. Els que esteu interessats en consultar el fons us podeu adreçar a les Biblioteques d'Arquitectura de l'ETSAB i l'ETSAV.
Joan-Lluis Zamora i Mestre
Director del Departament de Construccions Arquitectòniques I (UPC)
la torre-hotel que presideix la Plaça dels Països Catalans al costat de l'estació de Sants NO ES DE FARGAS. La que sí que es de Fargas es la següen torre, segons es baixa per el carrer Tarragona, en el nº 161.
he trobat el link de l'edifici d'oficines del carrer Tarragona nº 161:
http://www.fargas.net/portfolio/administratius/16/projecte.php
Sí, volia dir la Torre Tarragona, que està darrera de la Torre Catalunya d'Agustí Borrell, que és la que, efectivament, presideix la Plaça dels Països Catalans. Lapsus. Perdó.
Un petit homenatge, ni que sigui per mantenir viu el llegat -força interessant- de Fargas i Tous:
http://arquicatalana.blogspot.com/2011/07/josep-maria-fargas-i-enric-tous.html
Publicar un comentario