Images: Ute Zscharnt
The historic centre of Innsbruck along Maria-Theresien-Straße is characterised by a picturesque town structure, which has grown since mediaeval times. The new Kaufhaus Tyrol as a large inner-city building integrates itself into the existing context with sensitivity and power while still respecting it. The new building occupies the space of the former Kaufhaus Tyrol and stretches from Maria-Theresien-Straße through the interior of the block with its central atrium through to Erlerstraße.
Structure is given to the long, stretched front of the new building through three façade sections which are at a slight incline to each other, continuing the historic structure of Maria-Theresien-Straße, which has grown irregularly throughout time. The main entrance, situated in the centre, is subtly emphasised by the central part of the building being higher and faces the Old Town and the pedestrian zone.
Colonnade-like façade columns with a large cross section form the main architectural characteristic of the building. Through their deep reveals the columns continue the shadow play of the neighbouring buildings with their protruding bays and projections. The façade is made of pre-cast concrete elements with natural stone aggregates, which have polished and sandblasted surfaces. Room-height window openings distributed over all floors mediate between the new Kaufhaus Tyrol and the historic environment.
The neighbouring Schindlerhaus, dating back to the sixteenth century, has been frequently modified over the course of the centuries. After careful restoration work of the façade and the addition of a further floor it provides space for offices and meeting rooms and for the former Schindler Café.
9 comentarios:
Ja. Este verano estuve en Innsbruck y me quede como 1 hora recorriendo este edificio. La verdad que no sabia de quien era, ahora entiendo pq!
Esta muy bien trabajada la integracion urbana, y el interior como si pueran porticos de la ciudad. La seccion es brutal
Què té brutal la secció? Estaria bé veure una planta per veure com es relacionen el reguitzell d'escales mecàniques i tenir més clar l'espai en alçada central...
Més enllà d'això, qualsevol "mall" -o similars, e.g., l'edifici de Zaha Hadid al campus de Llevant, al Fòrum de BCN- té un atri central de vàries plantes funcionalment interconnectades mitjançant dispositius de circulació vertical més o menys distribuït amb la intencionalitat que omplin el buit amb una certa gràcia, des d'ascensors panoràmics a escales mecàniques creuades...
Un buidat sistèmic, un esventrament del cor d'un edifici, és una opció estructural complexa, i això, si està ben resolt -com sembla ser el cas d'aquest projecte de Chipperfield, no dic pas que no- sempre és una virtut a destacar, però què eleva aquest esventrament en particular a la categoria de "brutal"?
La façana és Chipperfield 100%. És a dir, és una solució pròpia de "starchitect". No se m'acut com hom pot justificar, actuï on actuï, la mateixa solució formal de manera compulsivament similar: una ciutat de la justícia a L'Hospitalet, un centre comercial a Innsbruck o un museu a Marbach am Neckar, tots amb el mateix recurs "chipperfieldià" del pòrtic serialitzat, i tots amb programes diferents, funcions diferents, ciutats diferents, cultures diferents, climes diferents... aquí hi ha alguna cosa que no quadra - tot i que, s'ha de reconèixer, l'home prova coses diferents de tant en tant, e.g., Veles e Vents.
Dejando de lado el hecho de como bien dices, Chipperfield casi siempre utiliza el recurso de las fachadas porticadas, me podrías señalar; uno por uno, que edificios de este arquitecto no se relaciona bien con su entorno?
Comparar proyectos como la ciudad de la justicia de Barcelona, el museo de Marbach am Neckar o este; en Insbruck, por las formulaciones compositivas de sus fachadas, además de no ser iguales, simple y llanamente, me parece de un simplismo que raya la crítica más absurda y destructiva de todas las que jamás he oido.
Estoy arto de las críticas que abogan por el tan de moda "reinvéntese en cada proyecto". Tratándose de un coloso de la arquitectura DE VERDAD, no un mequetrefe vanidoso más del star system, a mi solo se me ocurre tratar de aprender algo de cada proyecto.
Dicho lo cual, creo que; de entre todos, este no es el mejor exponente de su obra, me quedo con Veles e Vents, Neus Gallerien, Barcelona y alguna otra joyita que me guardo para mi.
Un saludo y mis más sinceras felicitaciines por la web, está genial.
Medit, Jode bastante que cites frases y descompongas el contenido de cada una. Si bien hay que hablar con propiedad, no estamos aquí para hacer justicia a la lengua española o catalana si quieres.
A mí la sección me parece brutal, pero no la que está en el dibujo que no se aprecia mucho. Hablo de la sección real, la que viví cuando estuve presente. Llegas al nivel de la calle, y el suelo se excava para contener un piso más. A partir de ahí, el atrio central como tu bien dices se va enriqueciendo con escaleras, barandillas y varios detalles bien pensados. A partir de una cierta altura, un lucernario vidriado acota el espacio del atrio a la vez que lo ilumina. Pero el edificio no acaba ahí, y puedes subir un piso más teniendo impresionantes vistas a los Alpes, dejando este contraste con la boca abierta a los visitantes (Lo he podido comprobar).
En planta (No se puede apreciar bien tampoco) el atrio central a través de las pasarelas del CC se comunica con los 2 patios de manzana tangentes, cociendo el vacío.
Además de eso, considero que a pesar de tener "caracter Chipperfield" en la fachada, es un edificio que con sus retranqueos (en planta y alzado) y su carácter pétreo se integran muy bien en el barrio. Por último, 2 detalles que me parecieron muy buenos. La fachada pétrea se introduce en el interior, creando un ritmo, haciendo una referencia a los pórticos comerciales europeos.
Anònim,
No cal un per un. De quina manera la Ciutat de la Justícia s'integra a L'Hospitalet, o -en tant que és una actuació en una illa aïllada i per tant beneficiant-se de la llibertat que això comporta- què té a veure amb la trama urbana d'aquell municipi? Hi ha algun rastre arquitectònicament hospitalenc o, de manera més generalista, català, en el projecte de la Ciutat de la Justícia? - bé, sí que n'hi pot haver algun, en un post anterior em sembla recordar que vaig insinuar vinculacions entre aquell projecte i d'altres de Coderch o Sostres (però amb això dubto que n'hi hagi prou).
La qüestió és: el ciutadà d'Innsbruck sabrà reconèixer una integració d'aquest CC a la seva ciutat? L'hospitalenc no versat en arquitectura -no construim per a altres arquitectes, construim per a tota la societat- veu la Ciutat de la Justícia com una actuació "integrada" al seu paistage urbà quotidià?... Pregunta, em temo, impossible de respondre (per cada hospitalenc que em trobis que digui que "sí", jo te'n trobaré un que digui que "no"), però que qüestiona severament el què tu trobes com a una virtut chipperfieldiana incontenstable: la integració sistemàtica de tots els seus projectes. Obviament, és una virtut fàcilment discutible i que no costa massa de rebatre.
Gaston,
Home... com bé dius, hom procura sempre -i no sempre se'n surt, obviament, tot depèn de com n'estiguis de "despert"- parlar amb propietat, però en realitat l'únic element motivador de publicar comentaris en aquest blog -més enllà de visitar-lo i degustar textos, fotografies i plànols- és entrar en un cert joc de, precisament, descomposar els arguments i paraules d'altres "opinadors". Perquè sinó?
La meva apel·lació a "obligar-te" a esclarir les teves paraules tenia l'objectiu de descobrir què s'amaga rera l'adjectiu "brutal". En tant que has visitat l'edifici, resultava força temptador incitar-te a desenvolupar la teva "visió" de l'assumpte.
Ah, i ho he aconseguit!... Gràcies, ;)
Entenc -o m'imagino- la potència espaial que descrius. Certament, si hi ha una cosa realment difícil de traslladar en un plànol (o fins i tot en un rénder o una fotografia) és la capacitat d'explicar un espai desenvolupat en alçada. De fet, és el més excitant de l'arquitectura -sempre ho ha estat?-: la secció per damunt de la planta. Si, segons la teva experiència sobre el terreny, Chipperfield li ha sapigut treure tant de suc, doncs el projecte, interiorment, puja molts enters.
Però segueixo tenint molts dubtes sobre l'exterior -d'acord amb la informació que proporcionen les imatges- i com aquest es relaciona amb l'entorn. Em limito a la capacitat d'integració paisatgística, que és la única que puc jutjar. L'edifici dialoga poc -o de manera massa etèria- amb, com a mínim, els dos edificis laterals i, presumiblement, els de l'altra banda del carrer.
Quan, traslladant la problemàtica del "nou" integrat en el "vell" des d'Innsbruck cap a Barcelona, alguns arquitectes actuen a l'Eixample, no repliquen el llenguatge formal dels edificis modernistes -no cal fer-ho, obviament-, però sovint, en la morfologia volumètrica general (alçada de pisos, línia de forjats, àtics i coronaments, ús o no d'elements en voladiu, etc.) hi ha un mínim interès de relacionar-se amb allò existent.
Tornant a Innsbruck, l'ús de material petri a façana pot ajudar al caràcter d'integració però em sembla poc substanciós com a coartada o justificació si el què "mana", la composició volumètrica, va per altres "derroteros".
Com a punts a favor, sembla que el "setback" de l'àtic o última planta acompanya el gest de l'edifici blau de la dreta i el pòrtic de planta baixa "recorda" pòrtics europeus tradicionals -ni que sigui de manera vaga o abstracta-... Però no crec que amb això n'hi hagi prou perquè la imatge global de la façana és extremadament personalista o manierísticament icònica: el pòrtic típicament chipperfieldià sembla trepitjar l'entorn, més que no aprofitar-lo (també és discutible, per cert, si sempre cal aprofitar o adequar-se a l'entorn.... en fi, com sempre, tot és molt discutible i ambigu).
Comentaristas...Por favor, todo demasiado personal y superficial!
Hagan un buen articulo en una buena revista y luego hablen, salvo el que lo ha visitado que es el único que puede hacerlo.
Ah! Y no se engañen por las fotos!
Los articulos de los blogs sirven para ver como se lo curra la gente en todas partes. Felicidades al blog! Y gracias.
Los comentarios deberian servir para ampliar la información no para criticarla facilonamente
Anònim,
Si el concepte "integració arquitectònica" és sempre terriblement discutible, el concepte "buen artículo" (i derivats, "buena revista") encara és més descomunalment ambigu, de fet, fins a límits insospitats...
Al mateix temps, el "perquè" serveix un blog, és un interrogant que, creu-me, restarà encara obert el dia que Google tanqui Blogger -i HiC i d'altres desapareixin-, però mentrestant no fa falta limitar-los en les seves possibilitats: com més funcions tinguin -inclosa el de la "crítica facilona" (a saber què deus entendre al respecte)-, millor.
No et deixis enganyar per la profunditat o no-profunditat dels comentaris -i, de pas, pels "bons articles" en "bones revistes"-, l'arquitectura és una disciplina massa inestable per creure que hi ha tal distinció; només hi ha incertesa i gent que... opina.
Encuentro acertado el traslado de la fachada exterior al interior, dando al atrio interior un carácter urbano. El encuentro de la fachada exterior con el plano horizontal es demasiado literal, poco trabajado.
Publicar un comentario