Probablement no només és la naturalesa mafiosa de l'arquitectura "gran" (a Barcelona i a altres ciutats), sinó també el fet que a Barcelona les escoles ensenyen un concepte molt equivocat de la responsabilitat d'un arquitecte, que fins i tot els "nova escola" que vénen amb la sostenibilitat i tal no estan canviant (i que en canvi es fan intrusius amb els alumnes i no els deixen almenys intentar apendre buscant-se inquietuds, perquè els forcen a tindre inquietuds concretes que no tenen per què portar enlloc, sota pretext d'un "aquí et busques la vida"...)
Quina responsabilitat s'ensenya si s'aprova Composició amb la punta de la polla, si Urbanística és com les 12 proves d'Hèrcules (i se n'aprèn especialment poc amb els que intenten reformar com s'ensenya...), si la Construcció no s'ensenya com un mitjà infinit sinó una sèrie de raons innegables que fan que el món funcioni, si Dibuix se'n fa poc i de qualsevol manera... i sobretot si Projectes, la meitat de cops, no té cara i ulls i està subordinat a les morals (d'estar per casa) d'altres assignatures.
Però clar, això també porta a la pregunta eterna: pot Xavier Monteys fer classe a estudiants de 1r o 2n per evitar que els personatges que corren per les escoles els hi facin perdre el temps? La seva resposta és no.
Des fa molt, molt temps aquest autor ha perdut el Nord. Que facil es criticar des una cadira de l'administracio (sou public) y sense enfrontar-se a la realitat del mercat. Pot ser, l'autor te saviesa teorica, pero manca totalment de coneixement practic i professional. Ja m'agradaria veure les seves obres. A Barcelona hi molt bona arquitectura, i no nomes de les vedettes mediatiques i amiguets (aquesta cultureta es la veritable cultureta del famoseo (i critics) local i vilaner). El seu article sembla ple de rencor, una pena.
L'arquitectura no s'aprén a les escoles. Hi estic d'acord. Llavors les escoles només són un filtre classista inútil. Si no es pot ensenyar l'arquitectura (!), llavors almenys que deixin que els nois n'aprenguin al carrer. Cosa que no fan, perquè a la majoria d'assignatures els hi omplen el cap de merda suposadament raonable, i a les altres poques els obliguen a buscar-se la vida en coses d'escàs interès, sota una falsa llibertat i una falsa modernor que acaba sent una palla a la pretensió del professor.
El tema és per què parlo d'educació si l'article parla de la gran arquitectura. El problema és que és mentida això que a Barcelona hi ha molt bona arquitectura, i que precisament si hi ha vedettes i amiguets, són aquests arquitectes "petits" que suposadament ho fan bé I NO, NO HO FAN BÉ, perquè no tenen més que els prejudicis estúpids i reaccionaris de l'escola transplantats al carrer. I senzillament és per això que no hi ha el famós relleu generacional, no només que els ajuntaments siguin una màfia o que no hi hagi feina. No hi ha relleu generacional perquè algú pot escriure que una biblioteca mediocre és "emocionant". Perquè no formem arquitectes sinó professionals, ja siguin matxaques o empresaris. I el que s'arriba a interessar una mica per l'arquitectura corre el perill de creure-s'ho i llavors arriben les biblioteques "emocionants".
També en parlo perquè em consta, per experiència pròpia, que el Xavier Monteys sí que té coses per ensenyar. I no les ensenya, però no para de disparar... que ja està bé, però home.
o sigui: l'arquitectura, tal com la coneixem i molt en concret a Barcelona, és reaccionària a l'extrem. els nous desenvolupaments que se suposa que s'estan fent, en general al voltant de la sostenibilitat i amb un to bastant d'enginyers d'estar per casa, també ho són, perquè no canvien gens en fons ni en forma i de fet només porten al seu extrem lògic el que ja teníem - més barato i més eficient, però lo mateix, sota la premisa falsa que la facilitat crearia una abundància que canviaria l'accés a l'arquitectura per part del ciutadà. cal ensenyar, abans que res, una consciència crítica. ser arquitecte és voler una arquitectura. qui vulgui "treballar", doncs a aparelladors. o a empresarials. és fàcil.
Excelente artículo de Xavier Monteys, ya era hora de que empezaran a aparecer críticas que liguen arquitectura y poder, urbanismo y política. Lo bonito o lo feo, el ser "un arquitecto de los nuestros" o no serlo, son cuestiones que como profesionales deberíamos intentar evitar. En AxA hay arquitectos con obras bien integradas y sensatas pero también con obras con mal encaje urbano, fachadas pasadas de moda y edificios castigados por el paso del tiempo coexistiendo en un mismo CV. Si se trata de crear un listado de la mejor arquitectura de Barcelona, yo preferiría que se la hicieran identificar a los propios usuarios y al colectivo de arquitectos. Al nuevo equipo de Trias, y a cualquier otro responsable político en general, sólo queda pedirles que respeten la libre competencia o que si prefieren encargar las obras a dedo, lo hagan abiertamente (que nos ahorren el concurso) y asuman su parte de responsabilidad en el resultado (formal y económico).
6 comentarios:
Probablement no només és la naturalesa mafiosa de l'arquitectura "gran" (a Barcelona i a altres ciutats), sinó també el fet que a Barcelona les escoles ensenyen un concepte molt equivocat de la responsabilitat d'un arquitecte, que fins i tot els "nova escola" que vénen amb la sostenibilitat i tal no estan canviant (i que en canvi es fan intrusius amb els alumnes i no els deixen almenys intentar apendre buscant-se inquietuds, perquè els forcen a tindre inquietuds concretes que no tenen per què portar enlloc, sota pretext d'un "aquí et busques la vida"...)
Quina responsabilitat s'ensenya si s'aprova Composició amb la punta de la polla, si Urbanística és com les 12 proves d'Hèrcules (i se n'aprèn especialment poc amb els que intenten reformar com s'ensenya...), si la Construcció no s'ensenya com un mitjà infinit sinó una sèrie de raons innegables que fan que el món funcioni, si Dibuix se'n fa poc i de qualsevol manera... i sobretot si Projectes, la meitat de cops, no té cara i ulls i està subordinat a les morals (d'estar per casa) d'altres assignatures.
Però clar, això també porta a la pregunta eterna: pot Xavier Monteys fer classe a estudiants de 1r o 2n per evitar que els personatges que corren per les escoles els hi facin perdre el temps? La seva resposta és no.
L'unica manera d'avançar és caminant.
Qui veu fantasmes
és perquè està parat
i qui pensi que l'arquitectura s'aprén a les escoles
està equivocat.
Des fa molt, molt temps aquest autor ha perdut el Nord. Que facil es criticar des una cadira de l'administracio (sou public) y sense enfrontar-se a la realitat del mercat. Pot ser, l'autor te saviesa teorica, pero manca totalment de coneixement practic i professional. Ja m'agradaria veure les seves obres. A Barcelona hi molt bona arquitectura, i no nomes de les vedettes mediatiques i amiguets (aquesta cultureta es la veritable cultureta del famoseo (i critics) local i vilaner).
El seu article sembla ple de rencor, una pena.
L'arquitectura no s'aprén a les escoles. Hi estic d'acord. Llavors les escoles només són un filtre classista inútil. Si no es pot ensenyar l'arquitectura (!), llavors almenys que deixin que els nois n'aprenguin al carrer. Cosa que no fan, perquè a la majoria d'assignatures els hi omplen el cap de merda suposadament raonable, i a les altres poques els obliguen a buscar-se la vida en coses d'escàs interès, sota una falsa llibertat i una falsa modernor que acaba sent una palla a la pretensió del professor.
El tema és per què parlo d'educació si l'article parla de la gran arquitectura. El problema és que és mentida això que a Barcelona hi ha molt bona arquitectura, i que precisament si hi ha vedettes i amiguets, són aquests arquitectes "petits" que suposadament ho fan bé I NO, NO HO FAN BÉ, perquè no tenen més que els prejudicis estúpids i reaccionaris de l'escola transplantats al carrer. I senzillament és per això que no hi ha el famós relleu generacional, no només que els ajuntaments siguin una màfia o que no hi hagi feina. No hi ha relleu generacional perquè algú pot escriure que una biblioteca mediocre és "emocionant". Perquè no formem arquitectes sinó professionals, ja siguin matxaques o empresaris. I el que s'arriba a interessar una mica per l'arquitectura corre el perill de creure-s'ho i llavors arriben les biblioteques "emocionants".
També en parlo perquè em consta, per experiència pròpia, que el Xavier Monteys sí que té coses per ensenyar. I no les ensenya, però no para de disparar... que ja està bé, però home.
o sigui: l'arquitectura, tal com la coneixem i molt en concret a Barcelona, és reaccionària a l'extrem. els nous desenvolupaments que se suposa que s'estan fent, en general al voltant de la sostenibilitat i amb un to bastant d'enginyers d'estar per casa, també ho són, perquè no canvien gens en fons ni en forma i de fet només porten al seu extrem lògic el que ja teníem - més barato i més eficient, però lo mateix, sota la premisa falsa que la facilitat crearia una abundància que canviaria l'accés a l'arquitectura per part del ciutadà.
cal ensenyar, abans que res, una consciència crítica. ser arquitecte és voler una arquitectura. qui vulgui "treballar", doncs a aparelladors. o a empresarials. és fàcil.
Excelente artículo de Xavier Monteys, ya era hora de que empezaran a aparecer críticas que liguen arquitectura y poder, urbanismo y política. Lo bonito o lo feo, el ser "un arquitecto de los nuestros" o no serlo, son cuestiones que como profesionales deberíamos intentar evitar. En AxA hay arquitectos con obras bien integradas y sensatas pero también con obras con mal encaje urbano, fachadas pasadas de moda y edificios castigados por el paso del tiempo coexistiendo en un mismo CV. Si se trata de crear un listado de la mejor arquitectura de Barcelona, yo preferiría que se la hicieran identificar a los propios usuarios y al colectivo de arquitectos.
Al nuevo equipo de Trias, y a cualquier otro responsable político en general, sólo queda pedirles que respeten la libre competencia o que si prefieren encargar las obras a dedo, lo hagan abiertamente (que nos ahorren el concurso) y asuman su parte de responsabilidad en el resultado (formal y económico).
Publicar un comentario