Fuente: Metalocus
"La propuesta de Massip-Bosch tiene una doble lectura, lejana y cercana, respondiendo a las dos escalas que este tipo de edificios en altura deben resolver. La torre se presenta a la ciudad como un prisma trapezoidal, agudo y estilizado, una forma limpia y serena, ligera y de cristales blanquecinos, que por transparencia deja ver unos volúmenes dinámicos y variados que responden a las diferentes especificidades del programa interior y que se relacionan con las diversas alturas de los edificios vecinos. La forma externa alega a la ciudad y a la visión lejana. Las formas internas a las funciones y a la visión cercana."
2 comentarios:
Que fàcil és tenir feina llepant-li el cul al Comerón. L'Enric Massip no mereix la feina que està fent. S'hauria de ser mes transparent a l'hora d'adjudicar projectes, presons...
Jo no me l'he estudiat a consciència mai, però passo sovint per aquest districte -on acostumava a viure-hi- i mai m'ha despertat entusiasme aquest projecte. Per què la pell exterior és com és? És raonable que la torre s'assenti indeferent al seu emplaçament, que la planta baixa pràcticament no existeixi? Què ofereix, a nivell urbanístic, a la ciutat, aquest projecte? Quin espai públic circumdant genera o suscita? Per on s'entra? És econòmicament sostenible projectar una pell de façana -suposo que estructural?- com aquesta?
Publicar un comentario