El projecte crea una experiència a partir de la fractura implícita en les línies de propietat. La fisura volumètrica resultant del massís de l'edifici organitza la circulació horitzontal i crea l'espai de l'escala/bodega. Aquesta fractura també serveix com un connector entre els dos accessos del llarg i estret habitatge, d'aquesta forma resol el desafiament de la problemàtica de circulacions de l'edifici d'un carrer a l'altre amb una secció que difereix de quasi 12 metres.
L'experiència espacial única està accentuada per una varietat de formes, llums i ombres.
1 comentario:
Un maniqueisme formal força dolentot... dislocacions poc agraciades llançades a l'aire aleatoriament, això és Peter Eisenman -aquests Studio HT són del Midwest, eh?- traslladat a l'esfera residencial -> i si el DAAP i altres ja eren fluixos, com la majoria coses d'en "Pete", l'amiguet ultra-reaccionari de Fraga Iribarne, de la traslació a l'àmbit domèstic només en pot sortir material per a... um... Dwell?
Com hem arribat des de Gropius fins aquí (baix)? Segurament el llegat d'en Miralles té part de culpa... i Wolf Prix, perquè tothom ha posat el seu gra de sorra a la confusió global en els últims 30 anys - confusió, de vegades, prou excitant (i vàlida), però no sembla ser el cas de la caseta protagonista de l'entrada.
Publicar un comentario