Grønnland i Oslo

per Ivan Lorite, Oslo

Storgata a Grønnland.

Grønnland és el districte que més controvèrsies suscita a la principal ciutat del fiord. Barri multicultural o gueto? Segur o perillós? Suggerent o insípidament monòton? Decent i respectat, o marginal i isolat?

 Aquests són molts dels temes de debat que se senten, de tant en tant, als carrers i als diaris de la ciutat. Noruega, i en aquest cas Oslo, és un indret on cadascun dels seus ciutadans/es pot accedir a una sanitat i educació públiques, independentment dels seus orígens o especificitats, ja siguin noruecs/gues o nouvinguts/des. La meva percepció és que es tracta d'una societat àmpliament tolerant i respectuosa, i no són escassos els indicis que mostren la positiva i recíproca relació entre uns i altres.

Tanmateix, em preocupa que una ciutat relativament receptiva i comprensiva amb la immigració no es plantegi, més radicalment, la reinterpretació de la seva històrica divisió de classes socials i econòmiques entre el territori situat a l'oest del riu Akerselva, tradicionalment acomodat i benestant, i la banda est, originàriament camperola, proletària, i avui dia, principal indret d'acollida de les persones procedents dels països de l'Est. En aquest sentit, la meva experiència descobrint els carrers de la ciutat i les estadístiques ho corroboren; els immigrants provinents d'Estats Units, Canadà i països econòmicament avançats s'estableixen a la part Oest, mentre que tots aquells/es refugiats/des o immigrants de l'Àfrica, l'Amèrica del Sud o països de l'Àsia se situen, molt habitualment, a la part Est de la ciutat, i entre d'altres barris, a Grønnland.

Anàlisi viari d'Oslo.

Mapa mental d'Oslo.

Actualment, Oslo es prepara per a desenvolupar substancials projectes de reforma urbanística que han de reconsiderar els usos del seu front marítim i les connexions amb la ciutat preexistent. Precisament per això, és de vital importància valorar les possibilitats que aquests projectes poden comportar per a oxigenar i reconnectar l'esmentat districte de Grønnland amb la futura promenade del fiord. Amb aquesta finalitat, i per a poder valorar els projectes de futur, hem d'estudiar les arrels del liten by.

Christiania 1772.

En aquest plànol de 1772 comprovem que l'element protagonista esdevé la fortalesa Akershus i la proposta de quadrícula (Christiania) per al futur desenvolupament de la ciutat. Just a la banda dreta de Christiania, identifiquem Akerselva, el riu grafiat amb més intensitat i de més àmplies dimensions, i un pont que connecta amb Grønnland, que alhora és travessat per un carrer que comunica amb Gamle Oslo, l'emplaçament original de la ciutat, allà on la civilització va assentar-se primerament en aquest territori. Les muntanyes marquen el límit de l'assentament llegendari de la ciutat, i evidencien la protecció estratègica i climatològica de la que gaudia. Christiania pogué esdevenir un eixamplement de carrers ortogonals perquè és, probablement, una de les zones més planes de la ciutat. Per una altra banda, les altres vies del territori semblen adaptar-se fidelment a la topografia de l'indret, i absolutament tots els rius i afluents desemboquen al fiord. Quant a les illes, tan sols es dibuixa "Hovedøya", mostrant alguns camins i residències.

Christiania. 1816.

L'any 1816, la concepció espacial del territori s'ha estès, i ara ja s'inclouen les altres illes i Lade Gaards (els jardins del rei). Com a diferència amb el de 1772, identifiquem també que el riu Loen Elven es grafia pràcticament amb la mateixa intensitat que Akerselva i travessa "Oslo Gamle Byen". Christiania és el nom principal del mapa, i ha adquirit relleu i forma.

Kristiania. 1900.

Molt més endavant, l'any 1900, el ferrocarril ja és un fet, i la ciutat s'està estenent a un ritme vertiginós i irrefrenable. Nous assentaments industrials apareixen al llarg de tot el riu Akerselva i, en conseqüència, nous districtes residencials per al proletariat que hi treballa, com la ben coneguda Grunerløkka. Cap a l'oest també s'estenen residències de les famílies més econòmicament solvents, i seguint l'eix de Christiania s'identifica un parc i espai públic de dimensions considerables:Slotten park. Tot i que travessats per les vies dels ferrocarrils, els rius Akerselva i Loen Elven encara desemboquen al fiord. Les infraestructures recentment creades no representen encara un impediment per a la seva connexió natural amb el fiord.

Grønnland. 1900.

Avui dia, al districte de Grunerløkka, nombroses fàbriques industrials han estat restaurades i gaudeixen de nous usos culturals, educatius i lúdics. El riu Akerselva ja no és tan sols un recurs hidràulic o una font d'energia com ho era per a les centenàries fàbriques industrials; ha esdevingut un paradís de cascades imponents, vegetació frondosa, dispersa, incontrolada, caòtica, autèntica. Quan hom es passeja al llarg d'Akerselva, recorda el passat de la ciutat reconvertit en l'esplendor artístic i cultural del present, i un pot endinsar-se pels racons més insospitats entre les masses boscoses que l'envaeixen.

Akerselva a Grunnerløkka. Juliol 2010.

Dissortadament, a uns escassos metres del mar, en arribar al distrcite de Grønnland, el riu s'esmorteeix fins a extingir-se completament. Què li ha succeït al riu? Una estació d'autobusos de dimensions descomunals i l'històric ferrocarril -ara amb moltíssimes més vies- bloquegen la desembocadura natural del riu i la necessària connexió del barri amb el fiord. Diversos estudis testifiquen que una de les àrees altament més contaminades d'Oslo és justament l'espai ubicat darrere de l'estació d'autobusos. Totes les corrents d'aire oxigenades que segueixen el riu hi moren obstaculitzades.

Akerselva a Grønnland. Febrer 2011.

En qualsevol cas, no sembla que els futurs projectes per al fiord manifestin molt clarament la voluntat d'incrementar els vincles entre Grønnland i el front marítim. Tot i que desconec la viabilitat econòmica de propostes més radicals que provessin d'incentivar les relacions amb la històrica i preexistent Grønnland, i el curs natural del riu Akerselva, alguns sociòlegs/ues noruecs/gues no consideren que construir gratacels al front marítim ubicat just davant de la incomunicada Grønnland afavoreixi la seva millor interrelació, sinó, ben al contrari, "les ombres s'hi projectin a sobre seu".

Master plan per al fiord.

Les vies del ferrocarril. Febrer 2011.

Jo he tingut l'oportunitat de conèixer i compartir experiències amb gent autòctona de la ciutat, amb qui convisc cada dia, i amb persones de molt variades nacionalitats, amb qui he compartit classes de noruec durant 7 mesos. Després de valorar totes les diferents perspectives, puc afirmar que el carrer principal del districte, Brugata, és considerat molt àmpliament com ple de vida, activitat i intensitat durant el dia per la majoria de gent, i molts/es coincideixen en què altres carrers exclusivament monofuncionals i residencials de l'oest de la ciutat són infinitament més avorrits i mancats de qualsevol interès. Ara bé, també és cert que alguns fills/es d'immigrants provinents de països asiàtics cerscuts/des a Noruega no desitgen viure allà tota la seva vida, perquè senten que els noruecs/gues tan sols hi van durant el dia, però no hi viuen, i consideren que la seva total integració passa per sortir-ne. Aquesta dada parla de la imperiosa necessitat de rediversificar els grups de població que viuen a cada indret, i desmitificar certs tòpics mancats de sentit. És molt trist sentir, a vegades, certs comentaris que parlen de la inseguretat ciutadana que representa el barri a la nit, quan la situació econòmica i urbanística de la ciutat està, en certa manera, contribuint-hi.

Subterrani al costat de l'estació d'autobusos. Febrer 2011.