Hi ha algú en aquest país més apassionat per Jujol que en Llinàs?... quin desig! quin desfici, encara avui!
Josep Llinàs, 1996. Sobre la relació entre arquitecte (Jujol), operaris, materials, tectònica, i sensibilitat tàctil:
"...entendre i sentir quasi físicament l'especial relació entre arquitecte i construcció qué es dóna a les obres de Jujol. Paleta. Grumolls de morter ressegueixen les juntes entre faixes de ferro i les voltes del sostre, reproduint el resultat de deixar que la sorra mullada s'escoli entre els dits de la mà. En tots dos casos ningú no pateix. No pateix el paleta, que pot treballar sense utilitzar el paletí per retallar figures incòmodes i acaba empastant amb la mà el morter sobre aquesta junta, reproduint el gust que dóna ficar les mans dins un bassal de fang. I no pateix l'arquitecte, que encantat per l'aspecte dels grumolls al costat dels tirants, els reutilitza, com si fossin material que s'escapa entre la junta de ferro i la petxina de la volta en reomplir el forjat. I, a més a més, un tercer actor, l'espectador, somriu en reconèixer en el resultat (no especialment els seus valors estètics) el record solidari -tàctil- de la sorra mullada que s'escola de les mans. El contrari de les obres que fem ara, en què tothom pateix. Acabats perfectes i exigents que semblen executats pel paleta i un metre al darrere l'arquitecte vigilant per damunt de l'esquena del primer. El paleta aplica porugament l'arrebossat, que repassa una vegada i una altra perquè no sobresurti cap bony, i l'arquitecte és en tensió, immòbil, vigilant que el resultat sigui ben pla i que les juntes siguin impecables. En el primer cas, el paleta i l'arquitecte, un al costat de l'altre davant l'obra, amb un clau o un pinzell a la mà fan estels, palmeres, corones, lleons o ratpenats. En el segon cas, el paleta davant l'obra i l'arquitecte darrere el paleta vigilen la perfecció puritana i estúpida de l'arrebossat."
Això no és anàlisi arquitectònica... això és pornografia i desig descarnat. I com a tal és perillosa... dóna peu al extens i dramàtic -aquest sí que és realment dramàtic- del relativisme. Llinàs, com Jujol, confia en l'atzar... més del què seria desitjable. Clar que si l'atzar t'ajuda, aleshores tens les espatlles cobertes.
1 comentario:
Hi ha algú en aquest país més apassionat per Jujol que en Llinàs?... quin desig! quin desfici, encara avui!
Josep Llinàs, 1996. Sobre la relació entre arquitecte (Jujol), operaris, materials, tectònica, i sensibilitat tàctil:
"...entendre i sentir quasi físicament l'especial relació entre arquitecte i construcció qué es dóna a les obres de Jujol.
Paleta.
Grumolls de morter ressegueixen les juntes entre faixes de ferro i les voltes del sostre, reproduint el resultat de deixar que la sorra mullada s'escoli entre els dits de la mà.
En tots dos casos ningú no pateix. No pateix el paleta, que pot treballar sense utilitzar el paletí per retallar figures incòmodes i acaba empastant amb la mà el morter sobre aquesta junta, reproduint el gust que dóna ficar les mans dins un bassal de fang.
I no pateix l'arquitecte, que encantat per l'aspecte dels grumolls al costat dels tirants, els reutilitza, com si fossin material que s'escapa entre la junta de ferro i la petxina de la volta en reomplir el forjat. I, a més a més, un tercer actor, l'espectador, somriu en reconèixer en el resultat (no especialment els seus valors estètics) el record solidari -tàctil- de la sorra mullada que s'escola de les mans.
El contrari de les obres que fem ara, en què tothom pateix.
Acabats perfectes i exigents que semblen executats pel paleta i un metre al darrere l'arquitecte vigilant per damunt de l'esquena del primer. El paleta aplica porugament l'arrebossat, que repassa una vegada i una altra perquè no sobresurti cap bony, i l'arquitecte és en tensió, immòbil, vigilant que el resultat sigui ben pla i que les juntes siguin impecables. En el primer cas, el paleta i l'arquitecte, un al costat de l'altre davant l'obra, amb un clau o un pinzell a la mà fan estels, palmeres, corones, lleons o ratpenats.
En el segon cas, el paleta davant l'obra i l'arquitecte darrere el paleta vigilen la perfecció puritana i estúpida de l'arrebossat."
Això no és anàlisi arquitectònica... això és pornografia i desig descarnat. I com a tal és perillosa... dóna peu al extens i dramàtic -aquest sí que és realment dramàtic- del relativisme. Llinàs, com Jujol, confia en l'atzar... més del què seria desitjable. Clar que si l'atzar t'ajuda, aleshores tens les espatlles cobertes.
Publicar un comentario