Hace unos días colgamos en el blog los paneles de algunos de los estudios que se presentaron al concurso de la biblioteca de l'Estat de Barcelona. Hoy mostramos la propuesta que nos ha hecho llegar el equipo Ravetllat Ribas + Josep Ferrando.
PANELES
jueves, 24 de febrero de 2011
Ravetllat Ribas + Josep Ferrando | Biblioteca de l'Estat a Barcelona
Hace unos días colgamos en el blog los paneles de algunos de los estudios que se presentaron al concurso de la biblioteca de l'Estat de Barcelona. Hoy mostramos la propuesta que nos ha hecho llegar el equipo Ravetllat Ribas + Josep Ferrando.
PANELES
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Però això no és l'Illa Diagonal?
No se jo... per no semblar-se no s'assembla ni en façana... vinga va Medit dona-li més de suc a les entrades! No t'acomodis!
Qui decideix què s'assembla a què? O és que les semblances han de ser purament mimètiques? Jo en veig de semblances.. de l'ordre de semblances que jo decideixo establir com a prioritàries o significatives.
El suc no l'he de posar jo, jo vinc aquí a comprar, no a vendre... si la botiga no ofereix producte de més qualitat, no pretendràs que el client es faci càrrec de la gestió del negoci.
Va, vinga, un arbre genealògic: aquest projecte és un fill bastard de la graduació fragmentada de l'Illa de Moneo (la femella progenitora) -el famós "gratacel" horitzontal, amb "peaks" en el seu desplegament- i la severitat muda de l'Institut Francès (el mascle progenitor) de Coderch -però sense la "sexyness" del totxo, sempre tan càlid ell-.
El germà és aquell nyap de Chipperfield a l'Hospitalet: 8 Instituts francesos pintats de colors i dedicats a ciutat judicial.
L'oncle és la façana de l'Ajuntament de Múrcia també de Moneo. Però a on Moneo feia una retícula combinatòria amb una certa gràcia i talent -en la variació- aquí la retícula es torna "sosa" i patosament simplista (un forat gros en l'espai de dos petits, sense variació dimensional en la "grid" que sustenta el sistema de forats).
L'avi del projecte, el pare de Moneo i Coderch en l'abstracció minimalista dels foradets verticals tan típics de la casa de l'Eixample del XIX, és el Noticiero Universal -avui dia, un restaurant- de Josep Maria Sostres. I com que en Sostres era un fan de Mies, l'ancestre d'aquest projecte és el Pavelló Alemany de Montjuïc.
Què et sembla....!? No trobaves "semblances" entre això i la Illa i te n'acabo d'establir una -difícilment rebatible si segueixes la concatenació d'arguments- amb el sobrevalorat Pavelló "pijo" de Mies a Montjuïc. Hi ha prou teca ara?
La lleugeresa amb què he establert les semblances formals, la pots utilitzar per trobar semblances programàtiques o en planta amb d'altres projectes allunyats en el temps i l'espai. I quedar-te tan ample. Com ample es quedaven Loos, Solà-Morales, el Corbu o qualsevol altre cada cop que obrien la boca i deixaven anar les seves ximpleries (perdó, vull dir: les seves opinions) disfressades de dogmes amb vocació de "super-intel·lectual".
És, aquest, en definitiva, un projecte fluix. "So much" fluix. I era difícil que guanyés... en tant que fluix (tot i que vistos els resultats de segons quins concursos, precisament per ser un projecte més aviat dolent, podria haver-se erigit en vencedor).
Aaaara! Això era al que em referia! Vendre's una mica, vendre quan se sap... en fi aixó si que és una entrada com les que ens tens acostumats!
Gràcies per la deferència en la resposta!
Publicar un comentario