El próximo miércoles, está programada dentro del curso "Habitatge i Ciutat" de Projectes VI Tardes en la ETSAB, una sesión de 4 charlas de jóvenes estudios de Barcelona tal y como venimos haciendo dos veces al año para mostrar el trabajo más "nuevo" que se cuece en la ciudad.
Uno de estos estudios es Hidalgo-Hartmann, un despacho que se caracteriza por una arquitectura de piezas de geometría simple pero altamente expresivas, construidas con materiales nobles como el hormigón que añade textura y confort al espacio interior. La arquitectura de Hidalgo Hartmann es potente y elegante y enlaza con una tradición de la arquitectura catalana que extrae de los materiales y procesos de construcción expresión y carácter. Entre sus proyectos construidos destacan la casa Bianna, la guardería La Pineda en Viladecans, o el CRAM.
Creo que vale la pena echar un vistazo a su página web, donde podemos ver también proyectos como el de la casa en Pocafarina (en la imagen). Un proyecto con una planta sorprendente (puedes verla tras el "sigue leyendo") tremendamente clásica en su concepción (casi Palladiana) que se enriquece y se transforma gracias a su sección.
link a la página web de Hidalgo-Hartmann
4 comentarios:
La planta d’aquest projecte em recorda la de la vila a Norrkoping (Suecia) de l’arquitecte Sverre Fehn.
Totes dues tenen un programa molt similar i parteixen d’un esquema clar en forma de creu grega, però el plantejament de les obertures, la disposició dels serveis i l’entrada de la llum a la part central les fa radicalment diferentes.
La primera, aposta per obrir completament els extrems de la creu oferint una relació directa amb l’exterior. Disposa els serveis delimitant dos dels braços de la creu deixant els altres dos completament lliures i buida el centre amb un pati que introdueix la llum.
El resultat es llegeix desde l’exterior com un volum sòlid, suspés sobre el terreny hàbilment excavat.
La casa sueca tanca els extrems, que recullen les diferents estances , desmaterialtza les cantonades interiors de la creu per tal de produir la relació entre l’interior i l’exterior. Disposa els serveis al centre geomètric fent entrar la llum a través d’un llueranari.
El resultat no es llegeix des de l’exterior com un úníc volum sólid, sino com a quatre de dimensións menors que estableixen la seva relació al voltant del nucli.
Animo al vostres alumnes a fer un cop d’ull a aquest projecte, comparar-lo amb el dels arquitectes Hidalgo-Hartmann i veure que, a pesar de partir d’una geometría gairebé idèntica, la presa de decisions fonamentals en la concepció del projecte fa que l’espai resultant sigui absolutament diferent un de l’altre.
Cert Alfonso !
No havia caigut en aquesta relació que ara veig claríssima. A veure si m'animo i penjo aquesta casa de Sverre Fehn. Demà si tinc temps escanejo les imatges del llibre.
He tingut la sort de ser alumna d'en Jordi Hidalgo a la universitat i sempre ens recomenaba mirar l'obra d'en Sverre Fehn... per aixo suposu que teniu tota la rao
Molt interessant aquest post!
Publicar un comentario