ESCH.SINTZEL , un despacho también en Zurich y que hasta ahora no conocía, que me ha sorprendido por la riqueza de sus tipologías en los proyectos de viviendas.
La tipología de este proyecto, en concreto, me ha llamado la atención por su simplicidad y composición en planta. A pesar de su sencillez, creo que tiene una gran riqueza que viene dada por la concatenación de los espacios "de día".
En las fotos de los apartamentos se puede apreciar esta fluidez espacial y la conexión con el paisaje a través de las loggias. Este espacio en diagonal tensiona ambas fachadas, sin establecer prioridad por ninguna de ellas. Se huye del tema, muchas veces recurrente, de segregar "zona de día y de noche" en dos bloques y la consecuente colocación de la zona de día en la fachada más favorable.
Dejo unos links donde podréis encontrar más información sobre el proyecto, el artista que diseñó la fachada y el método que utilizó.
link al proyecto
link del artista
link CAAD
2 comentarios:
És una planta interessant. Però Lluís Nadal i d'altres ja ho feien això de posar l'espai buit al centre de la planta fa 40 anys. I creaven diagonals en espais més "xungos" per modelar (per exemple en un solar allargassat de l'Eixample on és més difícil fer aquestes "piruetes" visuals). Xavier Monteys té un article a Quaderns sobre aquesta tipologia d'habitatge on es pretén fer revolucionar "dia" i "nit" al voltant d'una peça central funcionalment mig-neutra (ni nit ni dia), però que sempre acaba sent l'estar-menjador.
El valor d'aquesta unitat està en no fer passadissos (suposant que els passadissos són espais a eliminar, cosa que és MOLT discutible)... però no és veritat que no es prioritizi una façana respecte l'altre. Sí que hi ha jerarquia en la mesura que les mesures (valgui la redundància) de les terrasses són diferents. A més la peça de la cuina-menjador està sotmesa a un ús de trànsit de persones molt més elevat que el racó-estudi al vèrtex oposat. En realitat, plantes apart, els dos fronts de façana són espais molt diferents.
Però el projecte està bé. No passa de correcte, però això, sembla mentida, en realitat ja és molt. La barana però, ja és més anys 90s (serigrafies amb làser... però serigrafies al cap i a la fi). Està ben resolta, però ... er.... fa un cert "moiré" (no sé en un dia de sol com deuen enlluernar aquesta mena de foradets en un tancament tant blanc) i de lluny l'efecte perforat desapareix i es converteix en "taca" uniforme. Des de la distància fa "brut".
Oh!
Genial la disposició dels dos blocs per "tancar" l'agrupació de parcel·les veïnes, alineat cada bloc a una d'elles. Una bona manera de dialogar amb l'entorn sense adaptar-se al seu gra.
Em recorda a un edifici d'habitatges de miller&maranta a basilea, a l'extrem d'un parc...
_JC
Publicar un comentario