Habitatge Postfamiliar | diari ARA

per Oscar Guayabero

L'Oscar Guayabero, dissenyador que escriu sobre disseny i arquitectura a diversos diaris d'aquesta ciutat, ha escrit un article molt interessant al diari ARA que recull alguns dels temes que estem parlant cada dia a classe (com s'ha d'adaptar l'esquema d'habitatge a les noves formes de vida de la societat contemporània) i posa com exemple els projectes d'habitatge que vàrem visitar ja fa unes setmanes en aquella magnífica "excursió de dissabte" amb els estudiants i els mateixos autors (Coll-Leclerc, BOPBAA, Emiliano López i Mònica Rivera, etc...)  que vàrem rematar amb el dinar tots plegats davant el mar. El proper trimestre tractarem de repetir l'experiència amb una altra "excursió de dissabte" a Madrid.... Jordi Badia

Versió estesa de l'article publicat a l'Ara (15 de desembre de 2010)

El nucli familiar ha patit una transformació tan radical als darrers 40 anys que hi ha sociòlegs que ja parlen de societat postfamiliar. L’habitatge s’hi adapta, cada cop és més petit, però amb espais compartits.

La família ha estat símbol d’una societat retrògrada per a molts: “Només la burgesia té una família, en el ple sentit de la paraula, i aquesta família troba el seu complement en la manca de relacions familiars dels proletaris i en la pública prostitució”. Karl Marx en conversa amb F. Engels a La sagrada família. Altres hi veuen l’últim bastió d’una societat que ha anat del col·lectiu a l’individualisme. “Com indica la bonica paraula menage, la parella i la família era l’últim illot de comunisme primitiu en el si de la societat liberal”. Michel Houellehecq a Les partícules elementals. Però és obvi que les estructures de convivència s’han atomitzat en un ventall d’opcions. Dels nous solters de la tercera edat per l’augment de l’esperança de vida a les, cada cop més habituals, famílies monoparentals. Els pisos compartits han traspassat la frontera dels estudiants, per economia o per nomadisme. Parelles que apleguen a casa filis i parents d’unions anteriors generen nous models de “família nombrosa”. I que fa fet l’arquitectura per adaptar-s’hi? Res o gairebé res. 

link a l'article