L'illa objecte del projecte està situada al sud de la ciutat de Montpeller, com a part del sector 1, ZAC Port Marianne, extensió del Parc Marianne. El nostre projecte es troba entre dos edificis, amb orientació Nord-Sud.
A nivell de reflexió urbana considerem un tractament sistemàtic de 3 escales: l’escala humana, l’escala urbana i l’escala metropolitana. A nivell d’escala metropolitana, volem crear un edifici que és únic en el lloc, tant per l’assemblatge dels materials proposat de la façana, com per la seva interpretació volumètrica. La morfologia, com a estructura interna resultant és una reinterpretació volumètrica desitjada per els autors de la ZAC, un principi operatiu de caixes acoblades unes amb els altres.
La planificació de les façanes sota aquest principi operatiu permet d’introduir una nova lectura de l’escala metropolitana entre les façanes i els l'habitatge dels voltants. Les caixes com a idea evoquen una "imatge congelada" en el Boulevard Nina Simone i anuncien una densitat d'escala més amable a les façanes al cor d’illa.
A nivell d’escala urbana la intenció es establir una relació de permeabilitat, tant visual com física, entre espai públic (ep) i l’espai privat compartit (espace privé partagé) del jardí contemplatiu del cor d’illa. Per fer-ho prenem la decisió de crear un hall d’accés a través del qual visualment connectem ambdós espais, permeten l'ampliació de la mirada, fins arribar idealment al Parc Marianne. El sòcol es converteix així en un espai relacional, permeable, capaç de fer que els habitants de la ciutat i els residents de l’immoble comparteixin una lectura urbana.
A nivell d’escala humana el treball el centrem en una reflexió sobre el que anomenem espais intermedis, espais entre la lògica privada i la lògica pública. Aquesta reflexió ens porta a promoure la diversitat d'estils de vida i la diversitat social de residents. El principi de funcionament és la incorporació puntual d’espais extres, que permeten la reunió i faciliten la vida dels residents. Un d’aquest espais independents dels habitatges es pot configurar com una sala per a nens, o una sala d’estudi, una sala de lleure, una sala de treball, etc. D’aquesta manera formalitzem les necessitats de flexibilitat en un sol espai preparat per acollir qualsevol activitat canviant al llarg del temps e incorporem així el vector temps en l’arquitectura.
Val a dir que per arrodonir les condicions per fer ciutat que pensem que té el projecte, dels 31 habitatges hi ha 3 habitatges socials, 6 “pas foncier”, és a dir a preu taxat, i la resta totalment lliures, de forma que en un sol edifici hi ha perfils socials diferents.
A nivell de rendiment tèrmic i mediambiental, l’edifici s’enquadra en el nivell BBC (edificis de baix consum) la qual cosa significa que totes les façanes estan aïllades per l’exterior i tenen un consum previst inferior a 65kw.h/dia.
A nivell de reflexió urbana considerem un tractament sistemàtic de 3 escales: l’escala humana, l’escala urbana i l’escala metropolitana. A nivell d’escala metropolitana, volem crear un edifici que és únic en el lloc, tant per l’assemblatge dels materials proposat de la façana, com per la seva interpretació volumètrica. La morfologia, com a estructura interna resultant és una reinterpretació volumètrica desitjada per els autors de la ZAC, un principi operatiu de caixes acoblades unes amb els altres.
La planificació de les façanes sota aquest principi operatiu permet d’introduir una nova lectura de l’escala metropolitana entre les façanes i els l'habitatge dels voltants. Les caixes com a idea evoquen una "imatge congelada" en el Boulevard Nina Simone i anuncien una densitat d'escala més amable a les façanes al cor d’illa.
A nivell d’escala urbana la intenció es establir una relació de permeabilitat, tant visual com física, entre espai públic (ep) i l’espai privat compartit (espace privé partagé) del jardí contemplatiu del cor d’illa. Per fer-ho prenem la decisió de crear un hall d’accés a través del qual visualment connectem ambdós espais, permeten l'ampliació de la mirada, fins arribar idealment al Parc Marianne. El sòcol es converteix així en un espai relacional, permeable, capaç de fer que els habitants de la ciutat i els residents de l’immoble comparteixin una lectura urbana.
A nivell d’escala humana el treball el centrem en una reflexió sobre el que anomenem espais intermedis, espais entre la lògica privada i la lògica pública. Aquesta reflexió ens porta a promoure la diversitat d'estils de vida i la diversitat social de residents. El principi de funcionament és la incorporació puntual d’espais extres, que permeten la reunió i faciliten la vida dels residents. Un d’aquest espais independents dels habitatges es pot configurar com una sala per a nens, o una sala d’estudi, una sala de lleure, una sala de treball, etc. D’aquesta manera formalitzem les necessitats de flexibilitat en un sol espai preparat per acollir qualsevol activitat canviant al llarg del temps e incorporem així el vector temps en l’arquitectura.
Val a dir que per arrodonir les condicions per fer ciutat que pensem que té el projecte, dels 31 habitatges hi ha 3 habitatges socials, 6 “pas foncier”, és a dir a preu taxat, i la resta totalment lliures, de forma que en un sol edifici hi ha perfils socials diferents.
A nivell de rendiment tèrmic i mediambiental, l’edifici s’enquadra en el nivell BBC (edificis de baix consum) la qual cosa significa que totes les façanes estan aïllades per l’exterior i tenen un consum previst inferior a 65kw.h/dia.
3 comentarios:
viviendas con las habitaciones y la sala-comedor orientadas a norte!
un gran proyecto,
los responsables de este blog, no consideran que sea importante?
El comentario anterior ha sido suprimido por incumplir las normas de este blog.
Publicar un comentario